Oix sempre recordarà l’Enric

Fa prop de 40 anys, una parella jove amb una nena petita van aparèixer a Oix per passar-hi el cap de setmana. En aquella època, això era habitual, moltes cases del poble es llogaven a famílies de Barcelona que hi venien els dies festius i a les vacances d’estiu. Però aquella família de Vilanova i la Geltrú era diferent, de seguida es van il·lusionar amb la idea de quedar-se a viure a Oix. Els del poble varem suposar que només era un caprici passatger, com el de tants altres forasters que havíem conegut. Qui ens havia de dir que anava en serio… És així com l’Enric es va convertir en un oixenc més. I no sols això, de seguida va començar a ser un dels principals impulsors de moltes de les activitats socials del poble.

A ell devem la Bici Muntanya d’Oix, que varem iniciar gràcies a que ho tenia clar, fins que la seva insistència ens va convèncer. I que s’ha mantingut durant els darrers 23 anys, sobretot, per la seva capacitat de treball, ordre i constància.

Oix, i especialment l’associació Ovoxo, també li agraeix el seu protagonisme i el seu treball il·lusionat en moltes altres activitats: La seva feina com a fotògraf, que ha permès tenir un bon fons de fotos antigues del poble. La seva dedicació a la meteorologia, fent d’observador oficial de l’estació d’Oix des de fa més de 20 anys. L’organització de les excursions d’estiu als Pirineus, amb formació de supervivència inclosa. Les sessions de gimnàs amb les nenes d’Oix. El sopar dels homes. Les matances del porc, de les que n’era el matador oficial. La col·laboració en l’organització de la cursa de muntanya Trepitja Garrotxa, de la que n’era el màxim impulsor i que des d’Ovoxo ens comprometem a tirar endavant recollint el seu testimoni, fidels al seu record.

Però quan recordem l’Enric, el veiem fent moltes altres coses que han estat la seva vida: Com a excursionista del CEO, del que l’havien nomenat vicepresident, precisament un dia abans del seu traspàs. Treballant a Embotits d’Oix, on ha estat més de 20 anys. Jugant al truc amb els avis del poble, que ben segur el trobaran molt a faltar. Fent el vermut dels dissabtes i diumenges. O fent una copa de cava, del que era un gran entusiasta…

També tenim un record ben recent de la lluïda celebració de la recuperació del refugi de Talaixà, just acabades les obres a les que van dedicar molts dies, sobretot, l’Enric i en Pep Coromines. A tots ens ha quedat la imatge de l’alegria exultant de l’Enric aquell dia a Talaixà, envoltat dels amics que li fèiem costat. Guardarem per sempre aquest preuat record d’una persona feliç.

A partir d’ara, quan al poble no trobem l’Enric fent la seva passejada al camp de futbol, al càmping o a Can Pei, sentim que ens fa mal el cor. Enric, no sabem on ets, volem pensar que ens estàs observant des de dalt d’algun d’aquests cims de l’Alta Garrotxa que tant estimes. I ens mires amb una copa de cava a la mà, controlant que ho fem tot ben fet i amb ordre, com a tu t’agrada.

I quan et busquem entre les muntanyes i darrera la més llunyana hi vegem claror, potser sentirem amb neguit que amaga els trossets d’Oix que anem perdent. I entendrem perquè la llum que veiem ens sembla més intensa des de que tu faltes.

Tal com algú ha escrit el dia que ens vas deixar: Enric, avui ens has fet una mala jugada… Oix et troba molt a faltar. Enric, Oix t’estima!

Oix, 29 de juny de 2014

 

LA GENT D’OIX

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s